Entrevista a Paco Canes: DIA Associació Estatal de Víctimes d'Accidents de Trànsit
Paco Canes: “un accident de trànsit dura 3 ó 4 segons però els problemes arriben després i poden durar tota una vida”
L'Actualitat d'El Gratis
Paco Canes: “un accident de trànsit dura 3 ó 4 segons però els problemes arriben després i poden durar tota una vida”
Publicado por www.elgratis.net en martes, marzo 25, 2008 0 comentarios
Etiquetas: Accidents de transit, associacio DIA, Entrevista, Paco Canes
Publicado por www.elgratis.net en sábado, marzo 15, 2008 0 comentarios
Etiquetas: "cruilla de cors", alcoi en festes, capita cristia 2008, fernando santonja, fila alcodianos
Josep Albert Mestre Moltó
Professor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi
La Fira Internacional d’Art Contemporani (ARCO), celebrada a Madrid els proppassats dies 14 fins el 18 de febrer, ha estat un any més, si de cas en aquesta convocatòria més depurada de galeries i de presències artístiques, com una de les finestres que ens fa albirar el decurs del llenguatge artístic contemporani, tan plural i eclèctic en tècniques i formulacions com individual i investigador en les seues propostes. Potser en aquesta ocasió l’he vist més excel·lent que en anys anteriors, en els què era excessivament reiteratiu i cansí.
A açò han contribuït, especialment, l’esmentada selecció de galeries que ha possibilitat una major qualificació d’aquestes, el bon quefer de Moacir dos Anjós, comissari que ha portat al conjunt d’artistes de Brasil, que era enguany el país invitat, i una molt interessant oferta experimental i de performance, o l’art d’acció que torna a l’actualitat.
En aquest context, destacades són la fotografia i el vídeo, com a fi en si mateix o mitjà per a retindre permanentment l’acció dels performers d’avui, el quals, per cert, no serien entesos pels pioners dels anys seixanta, doncs el seu naixement té que veure amb una actitud crítica d’aquells cap a la concepció de l’art com a mercaderia, com a obra única per a produir i vendre’s, justificant tan sols l’obra que desapareix després de la seua execució; restant la idea . Enguany, fins i tot, l’art del performance ha comptat amb un pavelló propi en la Fira, el Performing Arco.
La fotografia retroba la figuració i el paisatge, acudint a un hiperrealisme que està més enllà de la pròpia realitat, entre el concepte i la poesia. Ací vull subratllar la presència d’un alcoià, Albert Corbí Llorens, l’únic paisà nostre que ha estat en ARCO, a l’espai del diari ABC. La seua presència s’explica per la Menció d’Honor que ha obtés en el I Premi ABC de Fotografia i Pintura, una fotografia que reflecteix una instal·lació, en la qual, a través d’un joc visual que proporciona la vibració de la llum i les seues transparències, ens proposa una reflexió poètica sobre el sosteniment, la subjecció i la contenció en qualsevol acte de supervivència; ” intentando sostener mi habitación de Madrid con 500 metros de cinta adhesiva”, que així es titula l’obra. La peça d’Albert és força interessant; podria perfectament, des del meu punt de vista, haver estat el primer premi, doncs la valore a distància, en tècnica i concepte, a la dels altres guardonats.
El món de les instal·lacions ha estat ben curat en aquesta ocasió, resignificant temps, espais i objectes amb una nova sensibilitat conceptual. Assenyale, a més, la de Jaume Plensa, en el diari El País, amb un gran cap blanc de resina de poliester, referència a una immigrant dominicana, situada en un espai el sol del qual hi era ple de sabates usades i gastades, alusives al món de la immigració, com un homenatge a la gent que ve d’altres llocs.
I de la pintura i l’escultura, què?. Jo he vist més figurativa que abstracta. En alguns casos, com en la fotografia, més reals que la pròpia realitat.
Finalment Brasil, país invitat, com hem dit. El seu curator ha encertat, portant-nos tot un conjunt de creadors i creadores d’allò més divers i contemporani sobre el que està treballant-se em aquest país. Lluny d’eixa visió del multiculturalisme com a territori cultural súbdit del centre occidental, l’art d’aquest territori se’ns manifesta nuclear i contemporani des de fa ja molts anys; avui, com esmentà el seu comissari, “és un país la diversitat i qualitat del qual atrau cada vegada més l’atenció dintre el món de l’art”. Per exemple, la Biennal de Sao Paulo és una de les més importants del món.
I açò ha succeït, en síntesi, en l’ARCO 2008.
Publicado por www.elgratis.net en lunes, marzo 10, 2008 0 comentarios
Etiquetas: ARCO, Josep A. Mestre, opinió
Ricardo Baño Armiñana / rbanyo@alcoi.mesvilaweb.cat
Sí, sí, me he hecho pijo. No he podido resistir más la presión ambiental y me he convertido en un pijo. Esa presión me viene por el hecho de vivir en Alcoy; ciudad que como todo el mundo sabe cuenta con un gran porcentaje de pijos y, sobre todo, pijas. Y, claro, no he podido resistir la presión.
En mi casa he prohibido hablar en valenciano. Entre nosotros nos dirigimos en francés. Sí, ya se que un pijo “pata negra” lo ha de hacer en inglés, pero lo estoy aprendiendo. Estoy en ello. He ido al Registro Civil y he cambiado los nombres a mis hijos; mi hija, se llama ahora Demelza Davinia Sheila y mis hijos, Kai Kevin y Eric Joshua. Me he dado de baja de mi filada y me he apuntado a una de las pijas de Alcoy; un año en cada una de ellas. ¿Qué cuáles son las filadas pijas de Alcoy? Sí, hombre, esas que estas pensando. Y, también, he apuntado a mis hijos al colegio pijo de Alcoy, a religión y, si es posible, que no den la asignatura de valenciano ya que el conocimiento de este dialecto no tienen ninguna utilidad y nos hace de pueblo ¿Qué cuál es el colegio pijo de Alcoy? Sí, hombre ese que estás pensando. También vuelvo a ser Ricardo, tal como mis padres me impusieron en tiempos del glorioso e invicto Caudillo.
Y que ganas tengo de beberme una mentirijilla en la Esquina del Pinón o en la Plaza de Dentro. ¡Qué placer! Lejos de todos estos fracasados que no saben hablan más que en dialecto valenciano. Yo les diría que si no están contentos de vivir en Alcoy que se vayan a Cataluña y que nos dejen en paz.
Invito a todo alcoyano de bien a hacer lo mismo que un servidor. He visto la luz. Tantos años viviendo en las tinieblas que ahora quiero que todos sepan mi conversión. Soy un hombre nuevo. Me he apuntado a una ONG (como podía antes vivir sin ser miembro de una, con lo que farda), voy a cambiar de amistades y voy a votar al Partido Popular, el único que está luchando para que Alcoy prospere. Hacen falta campos de golf y un polígono industrial donde se asiente la industria local, por todo ello este partido, tanto tiempo denostado por un servidor, recibirá en la urna mi voto. Estoy pensando incluso hasta en afiliarme y hablar maravillas de ese gran hombre y mejor político que es Eduardo Zaplana. Por no mentar las excelsas cualidades que se juntan en el gran José María Aznar, desgraciadamente incomprendido por los españoles y que le dejaron de votar por culpa de un atentado terrorista realizado mano a mano entre la ETA y Al Qaeda. Por no hablar de la paz de espíritu que me proporciona mi recién ingreso en el OPUS. ¡Qué ciego he sido!
Sólo las personas de bien, elegantemente vestidas, mejor habladas y peinadas, católicas, de orden podremos hacer de España el país que todos deseamos: una gran potencia. Y eso sólo lo conseguiremos siendo aliados fieles de los EEUU.
Pero debo lamentar que esto va a ser difícil debido a la chusma de rojos, catalanista y separatistas que aún abundan y que quieren hacer de Alcoy un apéndice de Cataluña, y para ello no dudan en manipular nuestra historia y nuestras tradiciones. A ver, desde cuando somos los alcoyanos catalanes, desde cuando San Jorge mata dragones y no moros. Eso, eso, que lo demuestren.
Sin embargo, soy optimista; al igual que yo he visto la luz espero que otros que van descarriados por la vida lo hagan.
Publicado por www.elgratis.net en domingo, marzo 02, 2008 0 comentarios
Etiquetas: opinió, ricard banyo