lunes, 14 de abril de 2008

Entrevista a Manel Rodríguez Castelló

“la poesia és el dret al matís i la diferència,
al diàleg pausat amb les coses més humanes”


“El que la societat valenciana i alcoiana ha de plantejar-se és si vol assistir a l’extinció del valencià amb els braços creuats o està disposada a defensar la seua cultura amb totes les seues forces”

Manel Rodríguez-Castelló, de 49 anys, és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València i actualment treballa com a professor de valencià. Fill del conegut metge Manel Rodríguez Martínez ha heretat del seu pare el compromís per promocionar la cultura valenciana ja que actualment ocupa el càrrec de president de l'Associació Amics de Joan Valls. Amant de la lectura i escriptor consumat entre els seus llibres destaquem en poesia els recents ‘Lletra per a un àlbum', ‘Humus' o ‘L'Acròbata dels Ponts'. Però Manel ha volgut conèixer tots el gèneres escrivint també obres de narrativa com ‘La vida sexual de Fernando Pessoa', teatre amb 'Això diu que era' i diversos estudis sobre la poesia d'Ausiàs March o Joan Valls.

- Parlans un poquet del teu pare Manel Rodríguez Martínez.
“Mon pare va ser un metge neuropsiquiatre i escriptor que es va instal·lar a Alcoi a mitjan dècada dels 50 i que va ser molt conegut i estimat gràcies no solament a l'exercici de la seua professió sinó també pel seu compromís cívic, polític i social. Fou cofundador i primer president del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, president de La Cassola, fundador del GARA i militant del PCPV, entre moltes altres coses.”
- Com naix l'Associació ‘Amics de Joan Valls'?
“Fundem l'Associació en 1990 amb dos objectius bàsics: donar cobertura al Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez i contribuir a la difusió i coneixement de l'obra del poeta alcoià.”
- Per a qui no conega molt al poeta, qui era Joan Valls?
“Joan Valls és el poeta més important que ha donat Alcoi, autor de més de 23 poemaris en català i una desena en castellà i un bon feix de sainets de festes. Juntament amb Vicent Andrés Estellés és el poeta valencià més important d'aquella època i una de les veus més singulars de la poesia catalana de tots els temps.”
- Creus que està suficientment reconeguda la figura de Joan Valls?
“No ho està. La prova més simple i palmària és que l'edició de la seua Obra Poètica encara és una assignatura pendent. Aquest oblit de l'Administració és paral·lel a altres ‘oblits' interessats, a la marginació a què volen condemnar tot el que es relaciona amb la cultura i identitat dels valencians.”
- Es la poesia un gènere passat de moda o creus que la gent continua vibrant amb ella? Per què escrius poesia?
“Bàsicament la poesia és aliena a les modes. És el gènere literari més antic i continuarà el seu camí mentre hi haurà homes i cultura. Una altra cosa és plantejar-nos la seua presència en la societat actual, on ha de remar a contracorrent de l'estupidització general i la insensibilitat en què van sumint-nos. Per què escric? Supose que és una manera de viure, una necessitat d'expressar-me, d'entendre i sentir el món en què visc, de sondejar el pas del temps… Per un fum de raons que se m'han fet més o menys imprescindibles.”
- Per què creus que el món, la societat o les persones necessiten de poesia? I per què en valencià?
“Quant a la primera pregunta, jo diria que la poesia és el lloc més inalienable de la identitat individual i col·lectiva, és el dret al matís i la diferència, al diàleg pausat amb les coses més humanes. Per això és insubstituïble en qualsevol de les seues formes. Quant a la segona, la pregunta em sembla capciosa. Per què en valencià? Per què no? Si parlem i vivim en valencià no seria lògic que ens expressàssem en xinès o castellà, pose per cas. Cada llengua construeix la seua poesia i no hi ha llengua que no en tinga (ni poesia que no tinga llengua, vaja)”
- A l'ultima celebració parlàveu d'Alcoi com ‘capital de la poesia', com vau tindre la idea? Quin balanç feu del I Encontre de Poetes del 14 al 16 de març?
“Això de la capitalitat de la poesia fou un titular de premsa, però crec que no exageraven gens. Reunir una trentena de creadors a Alcoi ha estat un luxe impagable. El balanç que en fem és positiu perquè els poetes i el públic van respondre. Com a mostra de tot això, més enllà de les hemeroteques, queda l'antologia 'Ponts de paraules', un llibre que és una joia bibliogràfica i literària, amb un bon grapat dels poetes més representatius de l'actual poesia catalana.”
- Al mateix vau fer un homenatge a l'Ovidi, per què?
“Perquè l'Ovidi fou un artista de cap a peus i un home de trajectòria cívica impecable. Els poetes hi tenim un deure grandíssim perquè fou qui més i més bé va difondre la poesia catalana. Sense ell, sense la seua presència constant i el seu exemple, Alcoi seria molt més pobre, culturalment i humanament parlant.”
- Quins són els vostres plans de futur? Què prepareu per al centenari de l'escriptora Mercé Rodoreda?
“De moment, acabar amb el balanç i pagar factures. I pensar en la continuïtat del nostre premi de poesia, que probablement adquirirà a partir d'ara un altre format, i en el treball per impulsar una edició digna de l'obra de Valls. Rodoreda és probablement la nostra narradora més important i universal (traduïda a una vintena de llengües) Per a mi ‘La plaça del diamant' és una obra extraordinària que no em canse de llegir i que tothom qui s'estime la nostra llengua i cultura no hauria de deixar passar. Però no estem preparant res en concret per celebrar-ne el centenari, ja que la nostra activitat es cenyeix en principi als objectius explicats abans. De tota manera, ara que ho dius, no estaria malament proposar alguna activitat a la societat alcoiana relacionada amb la Rodoreda.”
- Penses que el valencià està realment ‘en perill d'extinció'?
“El valencià, que és com anomenem per aquestes contrades la llengua catalana, té la seua pròpia literatura, una de les més antigues d'Europa i que, malgrat tot, té molt bona salut. En aquest ‘malgrat tot' hi entra en primer lloc la desatenció del govern valencià, a qui deu molestar que encara parlem i escrivim en la nostra llengua. Segurament ell preferiria que tots escriguéssem i parlàssem en castellà, a la vista del que practica, defensa i subvenciona. No solament el valencià està, com diu Eugeni Reig, en perill d'extinció. A finals de segle hauran desaparegut més de la meitat de les llengües que es parlen al món (que ara són més de 6.000). El que la societat valenciana en general, i l'alcoiana en particular, ha de plantejar-se és si vol assistir a aquesta extinció amb els braços creuats o està disposada a defensar la seua cultura amb totes les seues forces. No sóc catastrofista però a nivell sobretot polític estem travessant potser un dels pitjors moments de la nostra història. Ara, si hem resistit durant el franquisme, posem per cas, res no ens priva de pensar que vindran temps més bons per a la lírica i per a la llengua.”

0 comentarios:


Per saber l'hora arreu del mon

Click! el lloc que vols saber l'hora



La pàgina es teva... EL GRATIS / plaça d'espanya, 14 / alcoi 03801

Design by Dzelque Blogger Templates 2007-2008