Entrevista con Antonio J. Guillem Picó / filà abencerrajes / capità moro 2009

click per ampliar

Entrevista con José Vicente Olcina Seguí / filà aragonesos / capità cristià 2009

click per ampliar

Entrevista amb Miguel Lloréns Payà / alferes moro 2009 / filà marrakesch

click per ampliar

Entrevista amb Juan José Ferri Ferrer / alferes cristià 2009 / filà contrabandistes

click per ampliar

Entrevista con Fernando Pérez / Presidente del C.D. Alcoyano

por Tomas Gisbert 

Siempre se dice que la felicidad en el fútbol nunca es completa y eso le esta pasando ahora mismo al presidente actual del CD Alcoyano, Fenándo Pérez, que puede dormir tranquilamente por la situación deportiva de su equipo y sin embargo no puede conciliarel sueño por los problemos económicos que esta atravesando la entidad.

- ¿Deportivamente debes estar muy contento?
- De categoría, estoy satisfecho con la plantilla, con el cuerpo técnico, con la afición, está siendo un proyecto con frutos, porque todos se dejan la piel y ahora mismo tenemos el primer objetivo cumplido que era la permanencia.
- ¿Però económicamente como lo tienes, podrás cumplir con la plantilla actual?
- Está la cosa difícil, peró no imposible, la junta pondrá toda la carne en el asador para cumplir, tenemos casi 500 socios menos, pero creemos que al final se podrà hacer frente a todo.
- ¿Algún fichaje más en el mercado de invierno además de Pelusa que ya ha llegado?
- No. Tendria que ser algún cedido, no podemos apretar más la economia, preferimos cumplir con lo que tenemos.
- ¿Hay algunas gestiones con empresas o entidades para conseguir euros?
- Gestiones si que las hay con algunass empresas que nos pueden echar una mano.
- ¿Como está el tema Burgueña?
- Que no vestirá más la camiseta del Alcoyano, es un tema muy desagradable para él y para el club, quiero pensar en que pueda rectificar, pues pasar toda una temporada en blanco no le permitiá firmar la próxima temporada con facilidad.
- ¿Como van las relaciones “presi-míster”?
- Fenomenal, hablamos practicamente todos los días, lógicamente él tiene su opinión y yo la mía en cuanto a fichajes se refiere. Él tiene su caracter, pero nos llevamos bien, cada uno sabe hasta donde puede llegar.
- ¿Estás convencido de que el play-off ahora mismo es un hecho?
- Lo que yo pienso es que el camino hasta ahora es muy positivo. Hemos hecho una primera vuelta muy buena pero en fútbol hay que esperar. Es verdad que estamos ahí, pero hay que tener cautela.
- ¿El Alcoyano renunciaría al ascenso?
- Personalmente digo que no. Si durante toda la temporada hemos estado ahí, si podemos lograrlo hay que hacerlo y celebrarlo en la Plaza de España. En Segunda A, el club ya tiene otra repercusión cara a las entidades, empresas, en la ciudad en general, inculso en la comarca y también hay que decirlo, a nivel nacional.
- ¿La entidad estaría preparada?
- Creo que sí, con la ayuda de todos. Estoy convencido que los empresarios se volcarian con el Alcoyano, pero con el apoyo de todos seria más fácil.
- ¿Seremos campeones?
- Puede ser, vamos por ese camino, serà dificil, pero la ilusión no nos la puede quitar nadie. La verdad es que se vive un momento dulce que nadie imaginaba al comenzar la temporada, la afición esta a tope con el equipo y éste se deja la piel, el corazón i todo absolutamente en el terreno de juego, tanto dentro como fuera del Collao. Estamos ante una etapa posiblemente histórica. 

El cotxe de ‘Google’ visita Alcoi i les nostres comarques

‘Google’ el buscador d’internet més utilitzat a Espanya i uns dels més coneguts a nivel mundial va estar la setmana pasada a diverses poblacions de la comarca com ara Alcoi o Ibi per fer fotos als carrers. Es tracta d’una sorprenent tecnologia de ‘Google Maps’ anomenada ‘Street View’ que permet a l’usuari des de l’ordinador de la seua casa no sols localitzar qualsevol carrer sinó també veure’l. El futur està ací!

Noms de carrers a Alcoi

Ricard Bañó i Armiñana / ricardbanyo.blogspot.com

Moltes voltes el nom que duen els carrers d’ una població mostren quina ha estat la seua evolució històrica. Una comunitat deu d’ estar orgullosa d’ algunes determinades persones i una manera de retre’ls l’ homenatge que es mereixen és dedicar-los un carrer en eixa població. En el cas de la nostra ciutat pense que hi ha una sèrie de mancances intolerables respecte a algunes persones dignes de tindre el seu nom en alguna carrer d’ Alcoi, mentre que per d’ altra banda hi ha una colla d’ impresentables indignes de lluir el seu nom als carrers alcoians.

Tinc una llarga llista de 13 propostes per a noms de carrers d’ Alcoi. La major part són de personalitats que ja no viuen i, a més, una proposta de monument. Anem-hi, doncs.

En primer lloc tres escriptors valencians que han fet molt per la nostra llengua i cultura i, a més, van lluitar contra el franquisme i per la llibertat. Són Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés. Tota població que es precie de la seua valencianitat deu de tindre un reconeixement cap a ells. Clar, els del PP no van a fer-ho. Ni han lluitat per la llibertat i democràcia, ni aprecien la llengua i cultura valenciana.

Seguim amb una novel·lista d’ èxit, aquesta sí alcoiana, com Isabel Clara Simó, una de les autores més prestigioses en llengua catalana i que sempre manifesta la seua alcoiania. Seria de justícia que ja el seu poble li reconeguera la seua categoria cultural i humana.

I, com no, Ovidi Montllor, víctima de l’ atac de tots aquells que es declaren antivalencianistes i que nos ols estan al PP. De pur miracle el col·legi major del barri del Viaducte du el seu nom però seria d’ agrair que el carrer on està aquest col·legi –sant Juan de Ribera- es recovertira i portara el nom del cantautor i antifeixista alcoià.

A continuació jo proposaria se li dedicara un carrer a un gran professor i estudiós de la llengua castellana, i amés de gran alcoià, Guillermo Berenguer, molts anys director de l’ Institut Pare Vitòria.

Una altra personalitat que fa anys deuria de tenir també el reconeixement del seu poble és el sindicalista Pep Llinares, defensor dels interessos obrers i destacat antifranquista. Ja fa temps que aquest reconeixement deuria d’ haver-se realitzat.

Un gran estudiós de la llengua castellana i de tot allò que estiga relacionat amb la història i la idiosincràsia alcoiana és Adrián Miró, que el tenim entre nosaltres, afortunadament, entre nosaltres. Gent amb molta menys categoria moral i professional està sent reconeguda en la nostra ciutat.

Tots els compositors de música alcoiana tenen el seu carrer a la nostra ciutat. Tanmateix hi ha un que no el té, malgrat haver-lo tingut en el seu temps. Estic referint-me al mestre José Seva, que va ser esborrat dels nostres carrers per culpa de la seua ideologia republicana i laica. Seria de justícia tornar-li a dedicar-li un a la nostra ciutat.

Durant la Guerra Civil va estar exercint el seu ofici de cirurgià el doctor Bastos; una persona d’ ideologia conservadora i catòlica però que va ser fidel al govern legal d ela República. Quanta gent va salvar la seua vida gràcies a la seua perícia mèdica.

Una altra persona que, afortunadament, està amb nosaltres és el pintor Toni Miró, reconegut universalment per tot el món de la cultura, defensor de la llengua i cultura valenciana i profund sentiment antifeixista. Vertadera bèstia negra del conservadurisme ñoño local.

I, per finalitzar amb les personalitats, defense la candidatura de Josep Claramunt Creus, per a que se li dedique també un carrer a Alcoi. Un aragonés d’ origen català i que va reorganitzar el moviment obrer després de la repressió de la Revolució del Petrolio. Molts mesos de la seua vida els va passar a la presó pel delicte de lluitar pel reconeixement dels drets de la classe treballadora.

També propose se li dedique un carrer a la població xeca de Lídice. M’ explique, quan els partisans van matar al cap nazi Heydrich en 1942 la repressió posterior va ordenar que la població de Lídice forra esborrada del mapa i els seus habitats afusellats. Que mai més quedara cap record d’esta ciutat. Hui en dia algunes ciutats europees duen un carrer que porta aquest nom. Una manera més de lluitar contra el nazisme. Pense que Alcoi podrie fer el mateix.

Finalment, una suggerència i que no es tracta de retolar cap carrer. Propose també de dedicar un monument a les víctimes dels bombardejos d’ Alcoi per part de l’ aviació feixista aliada a Franco, i al lloc més alt de la població, el parc de Cantagallet. Al bàndol republicà van ser assassinats moltes persones darrere la seua ideologia dretana. Al bàndol franquista van ser assassinats moltes persones darrere la seua ideologia esquerrana, però les víctimes dels bombardejos d’ Alcoi van ser víctimes indiscriminades, xiquets, xiquetes, joves, homes i dones que van vore truncada la seua vida sense cap explicació racional. Totalment inocents.