martes, 22 de abril de 2008

eduard galbis artista alcoià

LA PORTADA DE L'ESPECIAL DE FESTES
D'EL GRATIS
Per eduard galbis

Eduard Galbis:
“la gent t'admira quan fas allò que
un altre no sap fer”

Eduard Galbis Pons és un artista alcoià nascut a l'any 1945 que va estudiar Belles Arts a Alcoi i també a la Massana de Barcelona “on vaig estar fent de model ‘en boles' per que em pintaren 40 xicones o les mongetes” (rises) Amb una estètica surrealista que ens recorda a Salvador Dalí a Eduard li agrada jugar molt amb els éssers antropomòrfics de cossos humans i caps d'elefant.
Encara que Eduard ens mou còmodament en el dibuix, la pintura i l'escultura ell mateix es defineix simplement com un artista que utilitza qualsevol ferramenta que es trobe al seu abast: paper, llenç, fusta, ferro, bronze, paper, laques...
I és que amb més de 100 exposicions a les seues esquenes Eduard no ha parat de menejar-se sent actor i escenògraf de ‘La Cassola' a més de dissenyar estands per a les fires ‘Gaudí' o ‘Joan Miró'. En quant als Moros i Cristians, Eduard ha tingut diverses col·laboracions per al programa de festes a més de realitzar les banderoles que adornen les façanes de la seu alcoiana de la Universitat Politècnica de València. Respecte a la portada que ha realitzat este any per a l'edició especial d'El Gratis comenta que “representa un negre, un dels pobres que no se'n deuen res i que tota la vida els han clavat per en mig”.
Eduard recorda els seus anys de joventut quan “me'n vaig anar a Barcelona fent autostop i en aquella època anar-se allí era com ara viatjar a Austràlia, semblava que ho veies més lluny”. Ara en canvi “la gent jove és més culta que abans i no ho veuen tan rar, abans ser artista significava que el miraren de manera estranya”. Encara que així i tot “l'art i la cultura són de minories però sembla que quan la gent veu alguna cosa que no sap fer et respecta més, es a dir, t'admiren quan fas allò que un altre no sap fer” explica Eduard. I sent Alcoi bressol de molts artistes “ací fa falta un museu d'art contemporani perquè hi ha molts pintors i no hi ha res on exposar les seues obres quan qualsevol altre poble en té un”.
Allò en què fa Eduard molta insistència és que “quan ets artista el que has de tindre és il·lusió i a mi m'agrada fer les coses per mi no buscant un interès comercial perquè hi ha pintors amb una tècnica excel·lent però que els costa imaginar, ser creatiu”.

lunes, 14 de abril de 2008

Entrevista a Manel Rodríguez Castelló

“la poesia és el dret al matís i la diferència,
al diàleg pausat amb les coses més humanes”


“El que la societat valenciana i alcoiana ha de plantejar-se és si vol assistir a l’extinció del valencià amb els braços creuats o està disposada a defensar la seua cultura amb totes les seues forces”

Manel Rodríguez-Castelló, de 49 anys, és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València i actualment treballa com a professor de valencià. Fill del conegut metge Manel Rodríguez Martínez ha heretat del seu pare el compromís per promocionar la cultura valenciana ja que actualment ocupa el càrrec de president de l'Associació Amics de Joan Valls. Amant de la lectura i escriptor consumat entre els seus llibres destaquem en poesia els recents ‘Lletra per a un àlbum', ‘Humus' o ‘L'Acròbata dels Ponts'. Però Manel ha volgut conèixer tots el gèneres escrivint també obres de narrativa com ‘La vida sexual de Fernando Pessoa', teatre amb 'Això diu que era' i diversos estudis sobre la poesia d'Ausiàs March o Joan Valls.

- Parlans un poquet del teu pare Manel Rodríguez Martínez.
“Mon pare va ser un metge neuropsiquiatre i escriptor que es va instal·lar a Alcoi a mitjan dècada dels 50 i que va ser molt conegut i estimat gràcies no solament a l'exercici de la seua professió sinó també pel seu compromís cívic, polític i social. Fou cofundador i primer president del Club d'Amics de la Unesco d'Alcoi, president de La Cassola, fundador del GARA i militant del PCPV, entre moltes altres coses.”
- Com naix l'Associació ‘Amics de Joan Valls'?
“Fundem l'Associació en 1990 amb dos objectius bàsics: donar cobertura al Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez i contribuir a la difusió i coneixement de l'obra del poeta alcoià.”
- Per a qui no conega molt al poeta, qui era Joan Valls?
“Joan Valls és el poeta més important que ha donat Alcoi, autor de més de 23 poemaris en català i una desena en castellà i un bon feix de sainets de festes. Juntament amb Vicent Andrés Estellés és el poeta valencià més important d'aquella època i una de les veus més singulars de la poesia catalana de tots els temps.”
- Creus que està suficientment reconeguda la figura de Joan Valls?
“No ho està. La prova més simple i palmària és que l'edició de la seua Obra Poètica encara és una assignatura pendent. Aquest oblit de l'Administració és paral·lel a altres ‘oblits' interessats, a la marginació a què volen condemnar tot el que es relaciona amb la cultura i identitat dels valencians.”
- Es la poesia un gènere passat de moda o creus que la gent continua vibrant amb ella? Per què escrius poesia?
“Bàsicament la poesia és aliena a les modes. És el gènere literari més antic i continuarà el seu camí mentre hi haurà homes i cultura. Una altra cosa és plantejar-nos la seua presència en la societat actual, on ha de remar a contracorrent de l'estupidització general i la insensibilitat en què van sumint-nos. Per què escric? Supose que és una manera de viure, una necessitat d'expressar-me, d'entendre i sentir el món en què visc, de sondejar el pas del temps… Per un fum de raons que se m'han fet més o menys imprescindibles.”
- Per què creus que el món, la societat o les persones necessiten de poesia? I per què en valencià?
“Quant a la primera pregunta, jo diria que la poesia és el lloc més inalienable de la identitat individual i col·lectiva, és el dret al matís i la diferència, al diàleg pausat amb les coses més humanes. Per això és insubstituïble en qualsevol de les seues formes. Quant a la segona, la pregunta em sembla capciosa. Per què en valencià? Per què no? Si parlem i vivim en valencià no seria lògic que ens expressàssem en xinès o castellà, pose per cas. Cada llengua construeix la seua poesia i no hi ha llengua que no en tinga (ni poesia que no tinga llengua, vaja)”
- A l'ultima celebració parlàveu d'Alcoi com ‘capital de la poesia', com vau tindre la idea? Quin balanç feu del I Encontre de Poetes del 14 al 16 de març?
“Això de la capitalitat de la poesia fou un titular de premsa, però crec que no exageraven gens. Reunir una trentena de creadors a Alcoi ha estat un luxe impagable. El balanç que en fem és positiu perquè els poetes i el públic van respondre. Com a mostra de tot això, més enllà de les hemeroteques, queda l'antologia 'Ponts de paraules', un llibre que és una joia bibliogràfica i literària, amb un bon grapat dels poetes més representatius de l'actual poesia catalana.”
- Al mateix vau fer un homenatge a l'Ovidi, per què?
“Perquè l'Ovidi fou un artista de cap a peus i un home de trajectòria cívica impecable. Els poetes hi tenim un deure grandíssim perquè fou qui més i més bé va difondre la poesia catalana. Sense ell, sense la seua presència constant i el seu exemple, Alcoi seria molt més pobre, culturalment i humanament parlant.”
- Quins són els vostres plans de futur? Què prepareu per al centenari de l'escriptora Mercé Rodoreda?
“De moment, acabar amb el balanç i pagar factures. I pensar en la continuïtat del nostre premi de poesia, que probablement adquirirà a partir d'ara un altre format, i en el treball per impulsar una edició digna de l'obra de Valls. Rodoreda és probablement la nostra narradora més important i universal (traduïda a una vintena de llengües) Per a mi ‘La plaça del diamant' és una obra extraordinària que no em canse de llegir i que tothom qui s'estime la nostra llengua i cultura no hauria de deixar passar. Però no estem preparant res en concret per celebrar-ne el centenari, ja que la nostra activitat es cenyeix en principi als objectius explicats abans. De tota manera, ara que ho dius, no estaria malament proposar alguna activitat a la societat alcoiana relacionada amb la Rodoreda.”
- Penses que el valencià està realment ‘en perill d'extinció'?
“El valencià, que és com anomenem per aquestes contrades la llengua catalana, té la seua pròpia literatura, una de les més antigues d'Europa i que, malgrat tot, té molt bona salut. En aquest ‘malgrat tot' hi entra en primer lloc la desatenció del govern valencià, a qui deu molestar que encara parlem i escrivim en la nostra llengua. Segurament ell preferiria que tots escriguéssem i parlàssem en castellà, a la vista del que practica, defensa i subvenciona. No solament el valencià està, com diu Eugeni Reig, en perill d'extinció. A finals de segle hauran desaparegut més de la meitat de les llengües que es parlen al món (que ara són més de 6.000). El que la societat valenciana en general, i l'alcoiana en particular, ha de plantejar-se és si vol assistir a aquesta extinció amb els braços creuats o està disposada a defensar la seua cultura amb totes les seues forces. No sóc catastrofista però a nivell sobretot polític estem travessant potser un dels pitjors moments de la nostra història. Ara, si hem resistit durant el franquisme, posem per cas, res no ens priva de pensar que vindran temps més bons per a la lírica i per a la llengua.”

sábado, 5 de abril de 2008

alcoi en festes / capitan moro 2008 fila mudejares

 "haremos teatro en la calle para implicar a todo el mundo con el cuento ‘Cruïlla de Cors"

Enrique Romá: “hay que seguir trabajando para hacer de las fiestas de Alcoy unas fiestas peculiares, con su identidad propia”.

Enrique Carlos Romá Llorca es el Capitán Moro por la filá Mudéjares. Asesor fiscal de profesión Enrique acude a esta entrevista acompañado de su mujer Dori Ferrer Casasempere, otra mudéjar de toda la vida. Y es que la historia de este matrimonio comenzó en esta filá donde se conocieron y donde ambos tienen a la mayor parte de su familia. De este esperado boato nos revelan algunos secretillos como que es la primera vez en la historia de la Festa que dos capitanes, el Moro y el Cristiano, llevan un guión conjunto. El cuento en cuestión ha sido ideado por Jordi Peidro y lleva el título ‘Cruïlla de Cors’ siendo una alegoría al entendimiento entre civilizaciones.
Entre mudéjares
Enrique nos comenta que “llevo toda la vida siendo mudéjar, mi padre ya lo era, supongo que me apuntarían a los dos años como era costumbre antes, y el resto de mi familia también es mudéjar” a lo que Dori añade “mi padre y hermano también lo han sido siempre y como anécdota diré que a mi padre lo vistió por primera vez de mudéjar el que ha sido ahora mi suegro”.
Ser capitán
Nuestro Capitán reconoce que al llevar tanto tiempo en la fila “y salir de gloriero, en escuadra, como caballero… conforme va acercándose el año del cargo pues lo vas pensando y te hace ilusión”. Además, Enrique tuvo el total apoyo de la filá “porque no se presentó nadie más” recuerda. Por su parte, Dori nos comenta que “al principio cuando nos lo dijo no le hicimos mucho caso y lo tomamos a risa pero no, fue en serio, y nuestras hijas están encantadas”. Y no es para menos ya que el Capitán Moro de este año llevará tres Favoritas: sus hijas Aída y Andrea de 20 y 16 años que irán juntas en la misma carroza. Dori explica que a ellas “las ha pillado en una buena época y tienen una gran cuadrilla en la filá de chavales de su edad” en cuanto a ser Favorita reconoce que “eso me costó un poco más pero ante la insistencia de mis hijas…” aunque “no me arrepiento, lo estamos pasando muy bien los cuatro juntos, yo le acompaño a todos los actos siempre que puedo”.
Y todo con la familia
Acompañarán al Capitán y a las Favoritas en el desfile un total de 14 Caballeros y 12 Damas además de un séquito de entre 40 y 45 personas “en los que todos seremos familia más o menos directa” nos recalcan ambos. Y es que casi toda la familia de Enrique y también de Dori son Mudéjares de modo que “entre las Damas salen mi madre, mi cuñada, mis primas…” nos comenta ella mientras que por su parte el Capitán añade que “en los Caballeros sale mi hermano, mi suegro, mi cuñado, mis primos… en un principio tuve 16 pero otros dos compañeros no han podido salir”. Dori remata señalando que “cuando lo dijimos entre la familia todos se volcaron con nosotros”. Y eso que ya nos advierten de que “en el boato cada una de las personas que participan salen haciendo algo, actúan y representan algo, hay que colaborar con los espectadores”.
Diseñando la capitanía
La parte del boato que corresponde al Capitán Moro es obra del conocido diseñador festero José Moiña y las carrozas “nos las hacen en Gandía pero con un diseño de Moiña” puntualiza Enrique. En cuanto a sus trajes nos revelan que “son elegantes y huyen de los metales, no son representativos de la filá aunque si que llevamos motivos que la recuerdan”. A la hora de elegir el diseñador hubo 6 artistas que nos mostraron sus bocetos y “finalmente nos quedamos con el diseño de José Moiña”. Dori apunta igualmente que “me gustó lo que me presentó pero sí es cierto que después cambiamos alguna cosita pero poco. Además, todos los trajes son distintos entre ellos aunque tienen un nexo común”. En cuanto al boato de la filá, el diseño es obra del mudéjar Jordi Peidro que ha sido el encargado de escribir también el primer guión conjunto de la historia de la Festa ‘Cruïlla de Cors’ que ha llevado a la capitanía cristiana, Alcodianos, y a la Mora, Mudéjares, a orquestar un gran montaje para disfrute del pueblo de Alcoy.
‘Cruïlla de Cors’
Enrique nos explica que este título (encrucijada de corazones) “hace referencia a un cuento que trata de dos hermanos gemelos, Sigfrid y Yazid, cuyo padre un día se va al médico con uno de ellos y mientras unos moros matan a la madre y se llevan al otro niño”. La historia relata las distintas etapas de la vida de esos dos niños: uno que ha sido criado en la cultura cristiana y otro en la árabe y eso es lo que veremos representado en cada uno de los boatos, como cada niño va haciéndose mayor. Respecto a la lectura más profunda que se puede realizar de ‘Cruïlla de Cros’ nuestro Capitán destaca “por la experiencia que tenemos nosotros en Asia es que la lucha entre cristianos y árabes es irrisoria porque en realidad las guerras vienen de políticas entre países más y menos ricos” además “es una historia de la que tenemos que tomar ejemplo, hay que pasarlo bien y hay que seguir trabajando para hacer de las fiestas de Alcoy unas fiestas peculiares, con su identidad propia”.
Actos culturales
“La idea es implicar a todo el mundo y por eso tenemos preparadas publicaciones para repartirlas entre los alcoyanos, se harán teatros en la calle como el del día 19 de abril que se representará un teatro en la calle para que la gente lo vea y se implique en la historia. También los días 4 y 5 de abril los mudéjares y alcodianos han preparado unos teatritos para explicar la historia en el Teatro Salesianos de manera que los alcodianos explicarán la parte cristiana de la historia y los mudéjares la parte mora” nos expone. En definitiva, “el cuento comenzará a relatarse el día 19 y se terminará el 24 abril el ‘Dia dels Trons’ un poco antes de la ‘Aparició’ y aunque se finalizará en 5 minutos seguro que es muy emotivo y que gustará a mucha gente porque tiene un final de cuento” concluye Enrique.
Acuerdos entre Mudéjares y Alcodianos
Enrique nos relata como empezó esta alianza entre capitanías para llevar a cabo este guión conjunto “Jordi Peidro es amigo de Nando, el Capitán Cristiano, le ofreció la idea y luego éste me la ofreció a mi y aunque la filá ya tenía sus propios planes decidieron llevarla a cabo con la ayuda también de Joanfra Rozalén, de la compañía teatral ‘La Dependent’”. En cuanto a la dificultad que implica poner de acuerdo a tantas personas para expresar una misma idea nos reconoce que “costó llevarlo a cabo porque cada filá tiene su presupuesto y también había personas que ya tenían su idea” a lo que Dori aclara “si en una comunidad de vecinos de 14 pisos ya cuesta ponerse de acuerdo pues mejor no hablar de cuando son 400 personas”. Aunque el matrimonio mudéjar está de acuerdo al afirmar que “hubo una buena disposición por las dos filás pero se ha trabajado muchísimo y hemos tenido patrocinadores que nos han apoyado”.
‘Culibri’
El boato de la capitanía mudéjar llevará un total de tres ballets y en cuanto a la música “el pasado octubre en el Teatro Salesianos hicimos un concierto dedicado a mi padre Francisco Romá Aznar ‘Culibri’ y a todos sus amigos de la filá de los años 60 y 70 en el que se presentó la pieza musical ‘Culibri’ compuesta por José Rafael Pascual Vilaplana, un gran compositor que se mueve ya a nivel mundial al que se la pedí hace dos años”. De este modo, el Capitán Moro llevará la marcha ‘Culibri’ con la Unión Musical de Muro mientras que las Favoritas llevarán una fanfarria también de ‘Culibri’ interpretada por la ‘Colla de dolçainers La Xafigà’ que vendrá al completo. Respecto a quien dedicaría Enrique su capitanía tiene claro que “a mi mujer, a mis hijas, a mi padre y a mi madre Rosa y, en general, a todos los que nos están arropando, tanto los que se ven como los que no se ven porque hay otro Jordi Peidro que nosotros lo llamamos ‘El Militar’ que está currando un montón para echarnos una mano”.

Per saber l'hora arreu del mon

Click! el lloc que vols saber l'hora

La pàgina es teva... EL GRATIS / plaça d'espanya, 14 / alcoi 03801

Design by Dzelque Blogger Templates 2007-2008