martes, 25 de marzo de 2008

Entrevista a Paco Canes: DIA Associació Estatal de Víctimes d'Accidents de Trànsit

Paco Canes: “un accident de trànsit dura 3 ó 4 segons però els problemes arriben després i poden durar tota una vida”

Paco Canes Doménech de 48 anys és president de ‘DIA Associació Estatal de Víctimes d'Accidents de Trànsit' i també de ‘l'Associació de Persones amb Discapacitat d'Alcoi'. Actualment també ocupa el càrrec de regidor a l'Ajuntament de Penàguila per l'agrupació independent ‘Compromís per Penàguila' que lluita contra l'especulació urbanística. Amb Paco parlem de les greus conseqüències que s'amaguen darrere de cada accident de trànsit perquè és després de patir-lo quan te n'adones de tot allò que has perdut. A DIA es pot trobar sempre el recolzament que tant es necessita en estos difícils moments i, de fet, la seua gran tasca ajudant a tot este col·lectiu els ha portat a expandir la seua experiència a paíssos iberoamericans.

- Com vas començar a implicar-te en tots estos temes d'associacionisme?
“Per un accident de trànsit al que no portava cinturó i pel qual em vaig quedar en cadira de rodes tenint sols 21 anys. Tenia la meua empresa de segurs i vaig estar treballant amb això molts anys però conforme vas fent-te major vas tenint més problemes de salut degut a estar en una cadira de rodes i vas més al centre de salut així que ja no pots dedicar-te igual a la faena. Per tant, el que faig sobretot és dedicar-me a l'associacionisme que és allò que més m'agrada.”
- Quan naix DIA?
“En 2003 junt a l'Hospital de Paraplègics de Toledo. A partir d'eixe moment soc president d'esta associació que la vam començar a crear un poc de manera informal perquè no existeix cap associació d'estes característiques en tot l'àmbit nacional i tenim un cert ‘èxit' ja que nosaltres oferim un recolzament gratuït i totalment altruista. La veritat és que hui en dia tenim molta projecció nacional i se'ns considera molt seriosa a més que ara anem a passar a nivell iberoamericà perquè allí també volen fer associacions de víctimes d'accident s de trànsit. El que més sorprèn a la gent que ens coneix és que des d'una ciutat com Alcoi, que no és cap capital de província, estiguem arribant a tots els llocs.”
- Quin és eixe recolzament?
“Informació legal sobre tots els procediments que poden fer-se, els tràmits per a demanar qualsevol ajuda o per cobrar les indemnitzacions, orientació en temes de salut, ajuda psicològica... tenim el telèfon 902 367 176 i allí poden cridar totes les víctimes que necessiten qualsevol tipus d'informació. Perquè moltes vegades les víctimes no entenen molt del tema de jutjats i necessiten que algú els oriente. A més, en totes les províncies d'Espanya tenim un responsable. No obstant, el gran problema de les associacions en general és que vivim de subvencions i, clar, estem sempre pendents de quines són les ajudes per a poder fer més campanyes de conscienciació i oferir més servicis.”
- Quan es consideren víctimes?
“No sols són les persones que es queden en cadira de rodes o pateixen alguna amputació són també les famílies que han patit la pèrdua d'un fill, un pare o una mare, un germà... No és precís que passes per un hospital per a ser una víctima sinó que tots eixos familiars que perden un ésser volgut veuen com la seua vida canvia radicalment i ja a partir d'ací sempre van a tindre condicionades les seues relacions familiars, laborals, socials... No sols parlem de seqüeles físiques sinó també psíquiques que són molt importants.”
- Quins són els principals problemes en els que el trobes després d'un accident?
“Per example, si la casa on vius no té ascensor o si la comunitat de veïns ha de posar una rampa, si tens que adaptar el bany, comprar-te un cotxe, buscar una altra faena perquè tal volta eres mecànic i ja no vas a poder-lo ser-ho més... Són 3 ó 4 segons que dura l'accident però els problemes arriben després i poden durar tota una vida. Si et mates no t'enteres però els que queden són els que han d'afrontar eixes conseqüències. A voltes es mata el pare i deixa a la família sense diners i veuen que a més de perdre la persona perden el seu nivell de vida.”
- Aleshores els familiars poden passar-ho pitjor en alguns casos...
“Hi ha gent amb tetraplegies que no pot ni rascar-se la cara, i a lo millor té una dona, dos fills i no pot fer res. Necessita que el giren per la nit, que el llaven, que li donen de menjar... i moltes voltes destrossa la família perquè són persones en 35 anys que tenen tota una vida per davant cuidant de l'altra persona.”
- Creus que la Llei de la Dependència ha vingut a ajudar?
“Clar que si, el problema que veiem nosaltres a la Comunitat Valenciana és que per temes polítics el Partit Popular no vol aplicar-la. Estem parlant de dignitat de l'ésser humà i no hi ha més, tú pots portar-te bé amb el govern de Zapatero o no però no pots negar uns drets als teus ciutadans, has de ser el primer el donar el millor als valencians. Tenim també casos de discapacitats psíquics i és molt dur perquè a un físic el pots deixar sols que no passa res però un psíquic no pots descuidar-lo ni un segon i, de moment, pel que veiem a les valoracions està aplicant-se un criteri molt restrictiu i molt injust. Això és esgotador, tens tota la vida un xiquet de 2 anys i mig de coneixement en un cos d'1'80 metres. Em pareix una aberració que ens passen en excuses com estan fent.”
- Si parlem de xifres de morts... com està evolucionant el tema?
“En 10 anys podem parlar d'una reducció de més del 40% d'accidents perquè s'ha duplicat el parc de vehicles, han augmentat els quilòmetres de carretera i així i tot hem passat dels 5.300 morts en 1998 a 2.700. Com a associació de víctimes estem satisfets.”
- Creus que ha funcionat el carnet per punts?
“Poc, menys d'allò que esperàvem però si ha canviat la consciència de la gent que ja s'ha adapta molt més a les limitacions de velocitat. És a dir, el carnet no ha tingut tant efecte en les sancions que aplica però si en la conscienciació de la gent. Ara amb l'última reforma del codi penal que va entrar en vigor en desembre ens dona la impressió de que volen que la gent li prenga més por sobretot per temes d'alcoholèmia i de reincidències que et poden portar a la presó.”
- Quines són les principals causes d'accidents?
“La velocitat, l'alcohol, les imprudències i les distraccions. Cal tindre clar que si reduïm la velocitat tenim menys possibilitats de patir un accident i que les conseqüències del mateix siguen greus. I si vas begut recordem que tens menys consciència del risc. També és molt important cuidar la seguretat activa, la que evita els accidents, revisant els frens, les rodes i els amortidors. En quant a la seguretat passiva, la que busca reduir les conseqüències de l'accident, no hem d'oblidar mai de posar-se el cinturó.”
- I respecte a l'Associació de Discapacitats...
“Ací pot vindre qualsevol persona discapacitada. Tenim molts físics, algun psíquic i els menys habituals són els sensorials com sords o cegos. Més que res perquè hi ha associacions més específiques que poden ajudar-los.”
- Creus que hi ha marginació cap als minusvàlids?
“La gent jove és la més irrespectuosa en temes d'ocupar els aparcaments de minusvàlids o d'aparcar en els passos de vianants. En quant a l'educació i el tracte diari amb la gent la veritat és que està molt assumit i no hi cap problema d'integració. El problema ens arriba en el món laboral...”
- Resulta difícil trobar un treball per a un minusvàlid?
“Si, i això que ací tenim l'Ajuntament i grans empreses com Eroski o Carrefour que en la seua responsabilitat corporativa sempre agafen als minusvàlids. Però... quants treballadors en cadira de rodes veus a fàbriques tèxtils o a comerços? Si fins i tot hi han ajudes per als empresaris que ho fan. Però és un gran problema perquè socialment una persona es medix per la faena i si no tens on eixir des de les 8 del matí a les 8 de la nit eres un comandament de distància per a fer ‘zapping' i al final hi ha moltíssima gent que pensa, per a què he d'alçar-me sinó tinc res a fer? I això és molt dur.”

sábado, 15 de marzo de 2008

alcoi en festes / capitan cristiano 2008 fila alcodianos

Fernando Santonja: “entendemos que las Fiestas hay que verlas como punto de encuentro entre las civilizaciones
Fernando Santonja Sanz es el Capitán Cristiano 2008 por la filá Alcodianos. A sus 45 años Fernando trabaja como arquitecto superior y reconoce que aunque no proviene de una familia de festeros a él la ‘Festa’ siempre le ha llamado mucho. De su capitanía seguro que se hablará largo y tendido ya que es la primera vez que dos cargos festeros; Capitán Cristiano y Capitán Moro; se ponen de acuerdo para mostrar en sus boatos un mismo hilo argumental. El trabajo hasta conseguirlo ha sido duro ya que Alcodianos y Mudéjares han tenido que ir a una. ¿Habrá valido la pena? El próximo 22 de abril el pueblo de Alcoy valorará este esfuerzo sin precedentes.
Un ‘fester de calbot
Así se autodenomina Fernando. Y es que no proviene de familia festera sino que la afición nació con él aunque “mis hermanos también han salido festeros, mis hermanas Inma y Nuria saldrán como Damas y mi hermano Jordi que saldrá como Caballero ha sido Primer Tró de la filá Mudéjares” afirma. El Capitán lleva 22 años en la filá Alcodianos “donde tenía varios amigos, además es casualidad que todo el grupo estudió en los Salesianos y estuvo vinculado en uno u otro momento de su vida al grupo de Scouts” recuerda con cariño Fernando. No obstante si a alguien tuviera que dedicar esta capitanía tiene claro sería para “mi madre Natura y mi abuela María que era la que más ilusión tenía en las Fiestas y la que me compró mi primer traje cuando aún estaba estudiando”.
Para ser Capitán
Fernando no olvida la fecha en la que se le nombró Capitán por los Alcodianos “fue en la Asamblea del 28 de mayo de 2005 pero liados en esta historia estamos desde mayo de 97 que fue cuando el grupo de amigos empezamos un montepío. En aquel momento nos hicimos la ilusión y tampoco tenía porque ser yo el Capitán sino que lo planeamos en grupo”. No obstante, “en el momento de presentar la candidatura fui yo el que se hizo adelante y me apoyaron todos” comenta Fernando “y no me puedo quejar porque de momento no sólo tengo el apoyo de los Caballeros sino también el de toda la filá”.
Muy bien acompañado
Fernando irá arropado por toda su familia ya que será su sobrina y ahijada de 20 años, Paloma Santonja, la Favorita. En cuanto a las Rodellas, las pequeñas Aitana y Mar, de 4 y 7 años, ocuparán este puesto siendo también sobrinas suyas. El Capitán irá igualmente acompañado de 15 Caballeros y de 15 Damas. Además, Fernando nos adelanta que “en compañía del Capitán irá mi guardia personal que representa unos mercenarios del norte de Europa y que son mis compañeros de la escuadra del año pasado y también tendré una guardia femenina que son mercenarias árabes” a lo que añade “será muy divertido porque se tienen que ganar el favor del capitán (risas)”. Fernando se está mostrando muy generoso con los detalles acerca de su esperado boato en el que habrá dos ballets coreografiados por Carmina Nadal y uno de Ana Calvo además “la banda de música irá delante de la carroza del Capitán en lugar de detrás, igual que en las escenografías de películas como ‘Cleopatra’, abriendo el camino”.
Diseñando una historia
El diseñador de todo el boato alcodiano está en manos de Jordi Peidro. Además, “hemos formado un equipo creativo donde también están participando Joanfra Rosalén, de La Dependent, y Alicia Segura que es una alcodiana que está trabajando duro”. Respecto al traje Fernando nos adelanta que “es austero, con muy pocos metales y basado en las telas pero por otro lado es también colorista y me atrevería a decir que tremendamente divertido”. Nuestro Capitán nos da más detalles del boato “sacamos más de 50 trajes distintos porque muchos son únicos como el del galeno (el médico de la época) o el del niño que va creciendo y aparece en distintas épocas de su vida”. Fernando y todos los compañeros también tenían claro desde un principio que “en la Entrà todo el mundo tiene que hacer algo y no desfilarán sin más, ya que están representando una historia es un espectáculo al aire libre, un tanto teatro, un tanto película”. Por ello cree que “las carrozas que ha hecho mi amigo Javier Rufino son realmente escenarios móviles y yo no voy a quedarme quieto saludando, habrán sorpresas” (risas).
‘Cruïlla de Cors’
“Por primera vez en la historia de la ‘Festa’ dos capitanías se han puesto de acuerdo a la hora sacar sus boatos a la calle” destaca Fernando. Se trata de que las capitanías cristiana y mora representarán un cuento titulado ‘Cruïlla de Cors’ (encrucijada de corazones) cuyo autor es Jordi Peidro. Aunque se trata de una historia totalmente inventada está basada en hechos históricos por lo que “podría haber pasado” recalca Fernando. El Capitán nos resume un poco el argumento que “narra la vida de dos hermanos gemelos, Sigfrid y Yazid, hijos de un cristiano y de una musulmana que al cabo de 5 años se separan y que por varias circunstancias uno termina en Granada porque su madre muere y es recogido por unos árabes y el otro en la corte aragonesa con su padre. Son vidas paralelas que alcanzan cierto estatus y en un momento de su vida, en la batalla de Alcoi, se reencuentran”. Para que los espectadores puedan seguir esta historia no sólo se repartirán ejemplares del cuento sino que “a nivel estético hay claves para que la gente reconozca los personajes”. Igualmente el boato estará estructurado en distintos capítulos con nombres tan evocadores como ‘El demoni moro’, ‘El judici de Déu’ y ‘Seduït per la cort’.
Punto de encuentro entre civilizaciones
Fernando deja claro que “somos un grupo de personas con muchas inquietudes y buscamos comunicar algo distinto”. Por eso, “queríamos dar a entender que las personas no son tan diferentes, podemos estar en un bando o en otro pero realmente somos ser humanos y si nos esforzamos en verlo hay muchas más cosas que nos unen que nos separan”. Fernando sigue insistiendo en que “muchas veces lo que nos separa son cosas inventadas, son dos mundos antagónicos creados por nosotros mismos. Nosotros entendemos que en las Fiestas más que victorias de unos sobre otros, más que humillar a un bando u otro hay que verlas como punto de encuentro entre civilizaciones: la mora y la cristiana”.
Actos culturales
La capitanía alcodiana está preparando diversos actos para dar a conocer la historia de ‘Cruïlla de Cors’, entre ellos destacamos “la publicación del cuento a finales o a principios de abril que repartiremos entre los colegios y también el mismo día de l’Entrà”. También está la próxima presentación de la composición ‘Cruïlla de Cors’ del director de la banda alcoyana de La Primitiva, Ángel Ferrando, el 16 de marzo, en el Teatro Calderón. Fernando aclara que “no es una marcha para formar, Ángel dice que es un homenaje a la música festera pero también a la música religiosa. Y tanto confío en él que no he querido escucharla, para mi será el día del Calderón el primero, además así si no gusta la culpa es suya” (risas) Asimismo en la filá tienen pensado presentar un teatro para los niños y en Navidad “la lotería fueron unas monedas acuñadas por el Rey de Granada y el de Aragón”.

lunes, 10 de marzo de 2008

l'art en fira (ARCO)

Josep Albert Mestre Moltó
Professor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi


La Fira Internacional d’Art Contemporani (ARCO), celebrada a Madrid els proppassats dies 14 fins el 18 de febrer, ha estat un any més, si de cas en aquesta convocatòria més depurada de galeries i de presències artístiques, com una de les finestres que ens fa albirar el decurs del llenguatge artístic contemporani, tan plural i eclèctic en tècniques i formulacions com individual i investigador en les seues propostes. Potser en aquesta ocasió l’he vist més excel·lent que en anys anteriors, en els què era excessivament reiteratiu i cansí.
A açò han contribuït, especialment, l’esmentada selecció de galeries que ha possibilitat una major qualificació d’aquestes, el bon quefer de Moacir dos Anjós, comissari que ha portat al conjunt d’artistes de Brasil, que era enguany el país invitat, i una molt interessant oferta experimental i de performance, o l’art d’acció que torna a l’actualitat.
En aquest context, destacades són la fotografia i el vídeo, com a fi en si mateix o mitjà per a retindre permanentment l’acció dels performers d’avui, el quals, per cert, no serien entesos pels pioners dels anys seixanta, doncs el seu naixement té que veure amb una actitud crítica d’aquells cap a la concepció de l’art com a mercaderia, com a obra única per a produir i vendre’s, justificant tan sols l’obra que desapareix després de la seua execució; restant la idea . Enguany, fins i tot, l’art del performance ha comptat amb un pavelló propi en la Fira, el Performing Arco.
La fotografia retroba la figuració i el paisatge, acudint a un hiperrealisme que està més enllà de la pròpia realitat, entre el concepte i la poesia. Ací vull subratllar la presència d’un alcoià, Albert Corbí Llorens, l’únic paisà nostre que ha estat en ARCO, a l’espai del diari ABC. La seua presència s’explica per la Menció d’Honor que ha obtés en el I Premi ABC de Fotografia i Pintura, una fotografia que reflecteix una instal·lació, en la qual, a través d’un joc visual que proporciona la vibració de la llum i les seues transparències, ens proposa una reflexió poètica sobre el sosteniment, la subjecció i la contenció en qualsevol acte de supervivència; ” intentando sostener mi habitación de Madrid con 500 metros de cinta adhesiva”, que així es titula l’obra. La peça d’Albert és força interessant; podria perfectament, des del meu punt de vista, haver estat el primer premi, doncs la valore a distància, en tècnica i concepte, a la dels altres guardonats.
El món de les instal·lacions ha estat ben curat en aquesta ocasió, resignificant temps, espais i objectes amb una nova sensibilitat conceptual. Assenyale, a més, la de Jaume Plensa, en el diari El País, amb un gran cap blanc de resina de poliester, referència a una immigrant dominicana, situada en un espai el sol del qual hi era ple de sabates usades i gastades, alusives al món de la immigració, com un homenatge a la gent que ve d’altres llocs.
I de la pintura i l’escultura, què?. Jo he vist més figurativa que abstracta. En alguns casos, com en la fotografia, més reals que la pròpia realitat.
Finalment Brasil, país invitat, com hem dit. El seu curator ha encertat, portant-nos tot un conjunt de creadors i creadores d’allò més divers i contemporani sobre el que està treballant-se em aquest país. Lluny d’eixa visió del multiculturalisme com a territori cultural súbdit del centre occidental, l’art d’aquest territori se’ns manifesta nuclear i contemporani des de fa ja molts anys; avui, com esmentà el seu comissari, “és un país la diversitat i qualitat del qual atrau cada vegada més l’atenció dintre el món de l’art”. Per exemple, la Biennal de Sao Paulo és una de les més importants del món.
I açò ha succeït, en síntesi, en l’ARCO 2008.

domingo, 2 de marzo de 2008

"me he vuelto pijo"

Ricardo Baño Armiñana / rbanyo@alcoi.mesvilaweb.cat
Sí, sí, me he hecho pijo. No he podido resistir más la presión ambiental y me he convertido en un pijo. Esa presión me viene por el hecho de vivir en Alcoy; ciudad que como todo el mundo sabe cuenta con un gran porcentaje de pijos y, sobre todo, pijas. Y, claro, no he podido resistir la presión.
En mi casa he prohibido hablar en valenciano. Entre nosotros nos dirigimos en francés. Sí, ya se que un pijo “pata negra” lo ha de hacer en inglés, pero lo estoy aprendiendo. Estoy en ello. He ido al Registro Civil y he cambiado los nombres a mis hijos; mi hija, se llama ahora Demelza Davinia Sheila y mis hijos, Kai Kevin y Eric Joshua. Me he dado de baja de mi filada y me he apuntado a una de las pijas de Alcoy; un año en cada una de ellas. ¿Qué cuáles son las filadas pijas de Alcoy? Sí, hombre, esas que estas pensando. Y, también, he apuntado a mis hijos al colegio pijo de Alcoy, a religión y, si es posible, que no den la asignatura de valenciano ya que el conocimiento de este dialecto no tienen ninguna utilidad y nos hace de pueblo ¿Qué cuál es el colegio pijo de Alcoy? Sí, hombre ese que estás pensando. También vuelvo a ser Ricardo, tal como mis padres me impusieron en tiempos del glorioso e invicto Caudillo.
Y que ganas tengo de beberme una mentirijilla en la Esquina del Pinón o en la Plaza de Dentro. ¡Qué placer! Lejos de todos estos fracasados que no saben hablan más que en dialecto valenciano. Yo les diría que si no están contentos de vivir en Alcoy que se vayan a Cataluña y que nos dejen en paz.
Invito a todo alcoyano de bien a hacer lo mismo que un servidor. He visto la luz. Tantos años viviendo en las tinieblas que ahora quiero que todos sepan mi conversión. Soy un hombre nuevo. Me he apuntado a una ONG (como podía antes vivir sin ser miembro de una, con lo que farda), voy a cambiar de amistades y voy a votar al Partido Popular, el único que está luchando para que Alcoy prospere. Hacen falta campos de golf y un polígono industrial donde se asiente la industria local, por todo ello este partido, tanto tiempo denostado por un servidor, recibirá en la urna mi voto. Estoy pensando incluso hasta en afiliarme y hablar maravillas de ese gran hombre y mejor político que es Eduardo Zaplana. Por no mentar las excelsas cualidades que se juntan en el gran José María Aznar, desgraciadamente incomprendido por los españoles y que le dejaron de votar por culpa de un atentado terrorista realizado mano a mano entre la ETA y Al Qaeda. Por no hablar de la paz de espíritu que me proporciona mi recién ingreso en el OPUS. ¡Qué ciego he sido!
Sólo las personas de bien, elegantemente vestidas, mejor habladas y peinadas, católicas, de orden podremos hacer de España el país que todos deseamos: una gran potencia. Y eso sólo lo conseguiremos siendo aliados fieles de los EEUU.
Pero debo lamentar que esto va a ser difícil debido a la chusma de rojos, catalanista y separatistas que aún abundan y que quieren hacer de Alcoy un apéndice de Cataluña, y para ello no dudan en manipular nuestra historia y nuestras tradiciones. A ver, desde cuando somos los alcoyanos catalanes, desde cuando San Jorge mata dragones y no moros. Eso, eso, que lo demuestren.
Sin embargo, soy optimista; al igual que yo he visto la luz espero que otros que van descarriados por la vida lo hagan.

Per saber l'hora arreu del mon

Click! el lloc que vols saber l'hora

La pàgina es teva... EL GRATIS / plaça d'espanya, 14 / alcoi 03801

Design by Dzelque Blogger Templates 2007-2008