Entrevista a Paco Canes: DIA Associació Estatal de Víctimes d'Accidents de Trànsit

Paco Canes: “un accident de trànsit dura 3 ó 4 segons però els problemes arriben després i poden durar tota una vida”

Paco Canes Doménech de 48 anys és president de ‘DIA Associació Estatal de Víctimes d'Accidents de Trànsit' i també de ‘l'Associació de Persones amb Discapacitat d'Alcoi'. Actualment també ocupa el càrrec de regidor a l'Ajuntament de Penàguila per l'agrupació independent ‘Compromís per Penàguila' que lluita contra l'especulació urbanística. Amb Paco parlem de les greus conseqüències que s'amaguen darrere de cada accident de trànsit perquè és després de patir-lo quan te n'adones de tot allò que has perdut. A DIA es pot trobar sempre el recolzament que tant es necessita en estos difícils moments i, de fet, la seua gran tasca ajudant a tot este col·lectiu els ha portat a expandir la seua experiència a paíssos iberoamericans.

- Com vas començar a implicar-te en tots estos temes d'associacionisme?

“Per un accident de trànsit al que no portava cinturó i pel qual em vaig quedar en cadira de rodes tenint sols 21 anys. Tenia la meua empresa de segurs i vaig estar treballant amb això molts anys però conforme vas fent-te major vas tenint més problemes de salut degut a estar en una cadira de rodes i vas més al centre de salut així que ja no pots dedicar-te igual a la faena. Per tant, el que faig sobretot és dedicar-me a l'associacionisme que és allò que més m'agrada.”

- Quan naix DIA?

“En 2003 junt a l'Hospital de Paraplègics de Toledo. A partir d'eixe moment soc president d'esta associació que la vam començar a crear un poc de manera informal perquè no existeix cap associació d'estes característiques en tot l'àmbit nacional i tenim un cert ‘èxit' ja que nosaltres oferim un recolzament gratuït i totalment altruista. La veritat és que hui en dia tenim molta projecció nacional i se'ns considera molt seriosa a més que ara anem a passar a nivell iberoamericà perquè allí també volen fer associacions de víctimes d'accident s de trànsit. El que més sorprèn a la gent que ens coneix és que des d'una ciutat com Alcoi, que no és cap capital de província, estiguem arribant a tots els llocs.”

- Quin és eixe recolzament?

“Informació legal sobre tots els procediments que poden fer-se, els tràmits per a demanar qualsevol ajuda o per cobrar les indemnitzacions, orientació en temes de salut, ajuda psicològica... tenim el telèfon 902 367 176 i allí poden cridar totes les víctimes que necessiten qualsevol tipus d'informació. Perquè moltes vegades les víctimes no entenen molt del tema de jutjats i necessiten que algú els oriente. A més, en totes les províncies d'Espanya tenim un responsable. No obstant, el gran problema de les associacions en general és que vivim de subvencions i, clar, estem sempre pendents de quines són les ajudes per a poder fer més campanyes de conscienciació i oferir més servicis.”

- Quan es consideren víctimes?

“No sols són les persones que es queden en cadira de rodes o pateixen alguna amputació són també les famílies que han patit la pèrdua d'un fill, un pare o una mare, un germà... No és precís que passes per un hospital per a ser una víctima sinó que tots eixos familiars que perden un ésser volgut veuen com la seua vida canvia radicalment i ja a partir d'ací sempre van a tindre condicionades les seues relacions familiars, laborals, socials... No sols parlem de seqüeles físiques sinó també psíquiques que són molt importants.”

- Quins són els principals problemes en els que el trobes després d'un accident?

“Per example, si la casa on vius no té ascensor o si la comunitat de veïns ha de posar una rampa, si tens que adaptar el bany, comprar-te un cotxe, buscar una altra faena perquè tal volta eres mecànic i ja no vas a poder-lo ser-ho més... Són 3 ó 4 segons que dura l'accident però els problemes arriben després i poden durar tota una vida. Si et mates no t'enteres però els que queden són els que han d'afrontar eixes conseqüències. A voltes es mata el pare i deixa a la família sense diners i veuen que a més de perdre la persona perden el seu nivell de vida.”

- Aleshores els familiars poden passar-ho pitjor en alguns casos...

“Hi ha gent amb tetraplegies que no pot ni rascar-se la cara, i a lo millor té una dona, dos fills i no pot fer res. Necessita que el giren per la nit, que el llaven, que li donen de menjar... i moltes voltes destrossa la família perquè són persones en 35 anys que tenen tota una vida per davant cuidant de l'altra persona.”

- Creus que la Llei de la Dependència ha vingut a ajudar?

“Clar que si, el problema que veiem nosaltres a la Comunitat Valenciana és que per temes polítics el Partit Popular no vol aplicar-la. Estem parlant de dignitat de l'ésser humà i no hi ha més, tú pots portar-te bé amb el govern de Zapatero o no però no pots negar uns drets als teus ciutadans, has de ser el primer el donar el millor als valencians. Tenim també casos de discapacitats psíquics i és molt dur perquè a un físic el pots deixar sols que no passa res però un psíquic no pots descuidar-lo ni un segon i, de moment, pel que veiem a les valoracions està aplicant-se un criteri molt restrictiu i molt injust. Això és esgotador, tens tota la vida un xiquet de 2 anys i mig de coneixement en un cos d'1'80 metres. Em pareix una aberració que ens passen en excuses com estan fent.”

- Si parlem de xifres de morts... com està evolucionant el tema?

“En 10 anys podem parlar d'una reducció de més del 40% d'accidents perquè s'ha duplicat el parc de vehicles, han augmentat els quilòmetres de carretera i així i tot hem passat dels 5.300 morts en 1998 a 2.700. Com a associació de víctimes estem satisfets.”

- Creus que ha funcionat el carnet per punts?

“Poc, menys d'allò que esperàvem però si ha canviat la consciència de la gent que ja s'ha adapta molt més a les limitacions de velocitat. És a dir, el carnet no ha tingut tant efecte en les sancions que aplica però si en la conscienciació de la gent. Ara amb l'última reforma del codi penal que va entrar en vigor en desembre ens dona la impressió de que volen que la gent li prenga més por sobretot per temes d'alcoholèmia i de reincidències que et poden portar a la presó.”

- Quines són les principals causes d'accidents?

“La velocitat, l'alcohol, les imprudències i les distraccions. Cal tindre clar que si reduïm la velocitat tenim menys possibilitats de patir un accident i que les conseqüències del mateix siguen greus. I si vas begut recordem que tens menys consciència del risc. També és molt important cuidar la seguretat activa, la que evita els accidents, revisant els frens, les rodes i els amortidors. En quant a la seguretat passiva, la que busca reduir les conseqüències de l'accident, no hem d'oblidar mai de posar-se el cinturó.”

- I respecte a l'Associació de Discapacitats...

“Ací pot vindre qualsevol persona discapacitada. Tenim molts físics, algun psíquic i els menys habituals són els sensorials com sords o cegos. Més que res perquè hi ha associacions més específiques que poden ajudar-los.”

- Creus que hi ha marginació cap als minusvàlids?

“La gent jove és la més irrespectuosa en temes d'ocupar els aparcaments de minusvàlids o d'aparcar en els passos de vianants. En quant a l'educació i el tracte diari amb la gent la veritat és que està molt assumit i no hi cap problema d'integració. El problema ens arriba en el món laboral...”

- Resulta difícil trobar un treball per a un minusvàlid?

“Si, i això que ací tenim l'Ajuntament i grans empreses com Eroski o Carrefour que en la seua responsabilitat corporativa sempre agafen als minusvàlids. Però... quants treballadors en cadira de rodes veus a fàbriques tèxtils o a comerços? Si fins i tot hi han ajudes per als empresaris que ho fan. Però és un gran problema perquè socialment una persona es medix per la faena i si no tens on eixir des de les 8 del matí a les 8 de la nit eres un comandament de distància per a fer ‘zapping' i al final hi ha moltíssima gent que pensa, per a què he d'alçar-me sinó tinc res a fer? I això és molt dur.”